Entrevista Ràdio
"Per a mi el moment més emocionant és que baixi a la cripta on està enterrat Gaudí. Per a mi això és, amb tot l'afecte i el respecte, més que la creu, perquè és l'autor d'aquesta obra que tants milions de persones vénen a veure."
José Manuel Almuzara va intervenir en directe a l'especial de La 1 «El papa León XIV, en España», emès el 10 de juny de 2026 des d'un plató exterior instal·lat davant de la Sagrada Família. En tres blocs d'entrevista va repassar el sentit religiós del temple, la vida d'Antoni Gaudí i l'estat de la causa de beatificació, poques hores abans que el Papa beneís la torre de Jesucrist.
El 10 de juny de 2026, el dia en què es complien cent anys de la mort d'Antoni Gaudí, Televisió Espanyola va emetre a La 1 l'especial «El papa León XIV, en España» des d'un plató exterior aixecat davant de la Sagrada Família. Entre els convidats hi havia José Manuel Almuzara, arquitecte, impulsor de la causa de beatificació de Gaudí des del 1992 i autor de «Gaudí, el arquitecto del alma», a qui el rètol de la cadena va presentar com a «Arquitecte i expert en l'obra de Gaudí». El van entrevistar Pepa Bueno i Gemma Nierga, amb la participació de Mariángeles Fernández, del programa «Últimas Preguntas». La conversa es va desenvolupar en directe i en tres blocs: la Sagrada Família i el seu autor, les anècdotes de la vida de Gaudí i la causa de beatificació.
La primera pregunta va ser per què la Sagrada Família continua emocionant qui la contempla. Almuzara va apel·lar a la capacitat d'astorament de l'ésser humà i a la bellesa com «la gran necessitat de l'home», en la formulació de Benet XVI, i va recordar el pensador coreà Byung-Chul Han, que «va veure l'hàlit diví que té l'obra de Gaudí i el va portar a l'existència de Déu, ni més ni menys». Sobre la jornada que Barcelona estava vivint va destacar la presència del Papa, «la màxima autoritat, diguem-ne, en el món catòlic», i va assenyalar sense dubtar quin era per a ell el moment decisiu de la visita: la baixada a la cripta on reposa l'arquitecte.
"Els tres grans amors de Gaudí, així ho resumeixo: la creu, l'Eucaristia i Maria."
Almuzara va ordenar després la cronologia d'aquells dies de 1926. L'accident va passar el dilluns 7 de juny; Gaudí va morir tres dies més tard, el dijous 10, i va ser enterrat el dissabte 12 a la cripta del temple. D'aquella seqüència en va treure una lectura espiritual: el dolor i la mort remeten a la creu, que Gaudí va posar sempre també en les seves obres civils; el dijous és el dia que els catòlics dediquen a l'Eucaristia, gran amor de l'arquitecte, evocat en el pelicà del temple; i el dissabte remet a Maria. Preguntat pel final de les obres, va situar l'horitzó del 2034 com a plausible «si tot funciona com fins ara, amb el nombre de persones que vénen, amb els diners que es reben», va descartar cap enderroc —el temple es pot completar dins de la seva parcel·la— i va advertir de la diferència d'alçada entre el carrer Mallorca i la façana de la Glòria, la que queda per aixecar.
El segon bloc es va aturar en la biografia. Almuzara va recordar la devoció de Gaudí per la Mare de Déu de Montserrat, a la Lliga Espiritual de la qual va pertànyer, i els anys d'estudiant treballant per a Francesc de Paula del Villar —el primer arquitecte de la Sagrada Família— i per a Joan Martorell: va dibuixar plànols per a Montserrat que va signar un altre perquè encara no era titulat, i més tard hi va projectar el primer misteri de glòria del Sant Rosari. Va explicar que des de l'octubre de 1925 fins al dia de l'accident Gaudí va viure a les dependències parroquials del temple, sol i amb els seus millors amics ja morts, i va evocar els amors que no van arribar a ser, entre ells el de Pepita Moreu, que va conèixer cap al 1878 a la Cooperativa Obrera Mataronense i a qui no va voler disputar perquè estava compromesa. De la Casa Milà va explicar que li falta l'última pedra, «el que dóna sentit a l'edifici»: la Mare de Déu amb el Nen, Sant Miquel i Sant Gabriel que havien de coronar una façana horitzontal on encara es pot llegir «Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum». També va recordar el plet amb la propietat, que el jutge va resoldre a favor de l'arquitecte: va cobrar 160.000 pessetes i les va donar als pobres perquè «no hi anava per la pela… sinó que hi anava per la justícia». Des de llavors es va consagrar en exclusiva a la Sagrada Família durant dotze anys.
"Jo crec que, segons fonts ben informades, abans que acabi l'any, en aquest centenari, Gaudí beat."
El tercer bloc va abordar la causa de beatificació. Almuzara va resumir el punt exacte del procés —«El miracle està presentat, els metges l'estudien. El Dicasteri dirà sí o no»— i va sostenir que el fet mateix que Lleó XIV baixés a la cripta a resar davant de Gaudí «ja demostra que Gaudí és sant». Preguntat per si el reconeixement podia arribar encara dins de l'any del centenari, es va mostrar confiat que sigui abans que acabi el 2026. Es va acomiadar del plató mentre la família reial arribava al temple, pocs minuts abans de la cerimònia que ell mateix havia assenyalat com la més emocionant de la jornada: l'oració del Papa davant la tomba de l'arquitecte. L'entrevista completa es pot veure en aquesta mateixa pàgina, en els tres blocs de vídeo.