Entrevista Ràdio
"Gaudí, home que va consagrar la seva vida i la seva obra a l'exaltació de la fe, que va donar exemple en el dia a dia de la seva vida i que va deixar empremta d'eternitat en les seves obres, mereix ser exposat als fidels com a exemple i als no fidels com a tema de reflexió."
La Col·lectivitat Catalana de Xile va convidar José Manuel Almuzara al seu cicle «Antoni Gaudí — 100 anys de la seva mort», celebrat el 6 de juliol de 2026 a la Sala Cervantes de l'Estadio Español, a Las Condes (Santiago de Xile). L'arquitecte hi va presentar el seu llibre «Gaudí, el arquitecto del alma» i va pronunciar en català unes paraules sobre la fe que va sostenir la vida i l'obra de Gaudí. La vetllada va començar a les 19.30 h i es va cloure amb un vi d'honor.
El dilluns 6 de juliol de 2026, a les 19.30 h, la Sala Cervantes de l'Estadio Español, al barri de Las Condes de Santiago de Xile, va acollir una nova sessió del cicle «Antoni Gaudí — 100 anys de la seva mort», organitzat per la Col·lectivitat Catalana de Xile. El convidat va ser José Manuel Almuzara, arquitecte i president des del 1992 de l'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí, que hi va anar a presentar el seu llibre «Gaudí, el arquitecto del alma», publicat per Roca Editorial el 2026. La convocatòria va aplegar la comunitat catalana resident a Xile al voltant de la figura de l'arquitecte l'any del centenari de la seva mort. En acabar l'acte es va oferir als assistents un vi d'honor.
Almuzara va pronunciar la seva intervenció en català, la llengua de la col·lectivitat que l'acollia, i la va obrir amb l'afirmació que resumeix el sentit de tota la seva tasca divulgadora: Gaudí «va consagrar la seva vida i la seva obra a l'exaltació de la fe», va donar exemple «en el dia a dia de la seva vida» i va deixar «empremta d'eternitat en les seves obres», i per això mereix ser exposat als fidels com a exemple i als no fidels com a tema de reflexió. Aquesta doble destinació —creients i no creients— és la clau amb què aborda el personatge a «Gaudí, el arquitecto del alma». L'assaig proposa una lectura personal i reflexiva de l'home, de l'arquitecte i del cristià.
"Gaudí era un enamorat de la seva feina, amb una exigència personal creixent que transmet als seus col·laboradors, busca la perfecció, la bellesa, la col·laboració amb el Creador, en una paraula, la glòria de Déu."
Davant el públic de Santiago, Almuzara va descriure un Gaudí «enamorat de la seva feina, amb una exigència personal creixent» que transmetia als seus col·laboradors i que buscava la perfecció, la bellesa i la col·laboració amb el Creador. Per il·lustrar-ho va recordar les paraules del mateix arquitecte sobre la manera de treballar a l'obra: «El treball és fruit de la col·laboració, i aquesta només pot basar-se en l'amor». Gaudí sostenia que l'arquitecte ha de saber aprofitar el que saben fer i el que poden fer els operaris, integrar i sumar tots els esforços i donar la mà quan s'encallin, «així treballen a gust i amb la seguretat que dóna la plena confiança en l'organitzador». I hi afegia una convicció que Almuzara subratlla sempre: «no hi ha ningú inútil, tots serveixen (tot i que no tots amb la mateixa capacitat); la qüestió és trobar per a què serveix cadascun».
La segona part de la intervenció es va aturar en el sacrifici i en la vida de pietat. Almuzara va recordar la sentència de Gaudí «La vida és amor i l'amor és sacrifici. El sacrifici és l'única cosa realment fructífera», i la seva convicció que l'avenç espiritual i material de les ordes religioses i de les llars neix del fet que tots els seus membres se sacrifiquen pel bé del conjunt. En la mateixa línia va citar la defensa que feia de «l'exercici corporal, la sobrietat en menjar, beure i dormir» com a mortificacions del cos. «La vida és una batalla, i per combatre es necessita força, i la força és la virtut», deia l'arquitecte, una virtut que només se sosté i augmenta amb el conreu espiritual, això és, amb les pràctiques religioses. Coneixedor d'aquesta realitat, Gaudí freqüentava els sagraments, tenia direcció espiritual, resava el rosari, llegia l'Evangeli, visitava els malalts, donava almoina i se sotmetia a severes penitències.
"Imprimeix en les seves obres un caràcter especial, cridaner, que ha atret i atrau l'atenció de molts, agermanant Amor i Arquitectura."
El tancament va unir els dos creixements que, segons Almuzara, expliquen la seva arquitectura: l'exterior —major experiència professional i major coneixement de la tècnica i dels materials— i l'interior, una relació personal amb Déu cada vegada més fonda. D'ambdós neix aquell «caràcter especial, cridaner, que ha atret i atrau l'atenció de molts, agermanant Amor i Arquitectura». És també l'argument que sosté la causa de beatificació que Almuzara impulsa des que el 1992 va cofundar l'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí: la santedat d'una vida ordinària posada al servei de Déu a través de l'ofici. La sessió de la Col·lectivitat Catalana de Xile es va sumar així a l'agenda internacional del centenari de la mort de l'arquitecte, amb un missatge que Almuzara repeteix a cada fòrum: sense la fe de Gaudí no s'entén la seva obra.