Entrevista Ràdio
"Gaudí no és una figura gairebé espiritual, sinó totalment humana i espiritual alhora. Vivia en unitat allò humà i allò diví"
La revista ESSENCEmag va entrevistar José Manuel Almuzara el 6 de juny del 2026, a quatre dies del centenari de la mort d'Antoni Gaudí i de la visita del papa Lleó XIV a Barcelona. L'arquitecte presenta el seu assaig «Gaudí, el arquitecto del alma» i sosté que en el geni català no es poden separar l'home, l'arquitecte i el cristià.
L'entrevista es va publicar el 6 de juny del 2026 a ESSENCEmag, quan el món es preparava per al centenari de la mort d'Antoni Gaudí, el 10 de juny, i per a la visita del papa Lleó XIV a Barcelona. El motiu de la conversa va ser l'arribada a les llibreries de «Gaudí, el arquitecto del alma», el nou llibre de José Manuel Almuzara, un assaig íntim i reflexiu sobre la dimensió humana, ètica i espiritual de l'arquitecte. Titulat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i president durant més de tres dècades de l'Associació per a la Beatificació d'Antoni Gaudí, Almuzara proposa una mirada menys centrada en el mite i més en l'home.
Preguntat pel moment en què Gaudí va deixar de ser per a ell un arquitecte per convertir-se en una figura gairebé espiritual, Almuzara corregeix el plantejament: «Gaudí no és una figura gairebé espiritual, sinó totalment humana i espiritual alhora. Vivia en unitat allò humà i allò diví». Explica que aquesta descoberta va arribar en comprendre la unió entre arquitectura i simbolisme en tota la seva obra, civil i religiosa, i que aquesta profunditat neix d'una vida exemplar: amor a la feina, als seus operaris, a la família, al seu país, a la natura —que considerava la seva mestra— i a les seves pràctiques religioses. Per resumir-ho recorre a unes paraules de Benet XVI, segons les quals Gaudí «va superar l'escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència temporal i obertura a la vida eterna, entre la bellesa de les coses i Déu com a Bellesa».
"El treball és fruit de la col·laboració i aquesta col·laboració només es pot basar en l'amor"
El llibre distingeix tres dimensions inseparables: el Gaudí home, amb alegries i sacrificis; el Gaudí arquitecte, pioner a aplicar les lleis de la natura i precursor de la sostenibilitat; i el Gaudí cristià, que va posar els seus dons al servei de Déu i dels altres amb humilitat i caritat. Almuzara recorda que l'arquitecte es considerava un instrument amb dons rebuts de Déu i que repetia que «les coses profitoses no es fan de cara a la retribució». D'aquí la seva exigència amb ell mateix i la cura profunda, professional i personal, dels seus obrers, que coneixia un per un. És la lliçó que, diu, no va aprendre a la universitat: «El treball és fruit de la col·laboració i aquesta col·laboració només es pot basar en l'amor».
En assenyalar el moment més revelador de la seva visió del món, Almuzara no dubta: la Sagrada Família, obra que segons Gaudí «la fa el poble i s'hi reflecteix». La seva fe i el seu vincle amb la natura el van portar, al final de la vida, a refugiar-se al temple i a abandonar pràcticament tota obra civil, prova que arquitectura i fe eren per a ell inseparables. Si l'hagués de resumir en una sola imatge, tria la clau de volta que tanca la cripta de la Sagrada Família: símbol del «sí» de Maria a l'Anunciació i de la unió entre fe, arquitectura i salvació.
"La seva arquitectura no només es mira: també es viu"
Sobre la fascinació que Gaudí continua despertant més d'un segle després, Almuzara l'atribueix a un home avançat al seu temps —pioner en sostenibilitat i biomimètica arquitectònica abans que existissin aquests conceptes— i a alguna cosa que no s'explica només racionalment: una dimensió espiritual que commou fins i tot les persones allunyades de la fe. Moltes, afirma, han viscut una experiència espiritual contemplant les seves obres: «La seva arquitectura no només es mira: també es viu». L'essencial, insisteix, encara està per descobrir: els «per què» i els «per a què» d'una obra que buscava revelar alguna cosa transcendent. És el mateix convenciment que sosté la causa de beatificació que Almuzara impulsa des de fa més de trenta anys.