Entrevista Ràdio
"Hi ha massa interès a consumir la seva figura com una icona ràpida i rendible"
En ple Any Gaudí, Metrópoli Abierta, del grup El Español, ha entrevistat José Manuel Almuzara a Barcelona. El president de l'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí celebra l'atenció que rep l'arquitecte, però adverteix del risc de reduir-lo a icona turística i reivindica la Sagrada Família com a espai de culte i de trobada amb Déu.
El 4 d'abril de 2026, Metrópoli Abierta, del grup El Español, va publicar una entrevista amb José Manuel Almuzara feta a Barcelona, en ple Any Gaudí. Nascut a Nador (Marroc) el 1952, Almuzara va iniciar la carrera d'arquitecte el 1977 i des d'aleshores ha dedicat la seva feina a l'obra d'Antoni Gaudí. Des del 1992 presideix l'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí, tot i que des del 2023 la part canònica de la causa recau en una associació dependent de l'Arquebisbat de Barcelona. La seva tasca pública gira al voltant d'una idea: que Gaudí no es pot entendre només com un gran creador formal, sinó com un home de fe l'arquitectura del qual aspirava a elevar qui la contempla.
En la conversa, Almuzara celebra que l'obra de l'arquitecte torni a ocupar el centre del mapa cultural en un any d'exposicions, congressos i publicacions, però adverteix contra la superficialitat. «Em preocupa que l'interès es redueixi a una celebració passatgera», assenyala, i critica la «massa tendència a consumir la figura de Gaudí com una icona ràpida i rendible». Davant d'això reivindica «anar al fons de la seva obra i del seu pensament per descobrir el Gaudí home i cristià». El seu llibre «Gaudí, el arquitecto del alma» (Roca Editorial) va néixer amb aquesta voluntat de permanència i no d'oportunisme conjuntural: hi sosté que «Gaudí et pot tocar el cor i l'ànima».
"El temple va ser concebut com un espai de culte, d'elevació i de trobada amb Déu, no com un mer espectacle urbà"
L'arquitecte insisteix que el llegat gaudinià va molt més enllà de Barcelona i s'estén a Lleó, Astorga, Comillas o Mallorca. «Allà on hi ha un edifici seu es genera una atracció singular, perquè el visitant no hi troba només un monument, sinó alguna cosa irrepetible», sosté. Almuzara situa en el vincle de Gaudí amb la natura una de les claus del seu èxit universal i des d'aquí explica l'acollida que li dispensen les sensibilitats orientals, que reconeixen en la seva obra «una actitud de contemplació i harmonia natural». L'arquitecte va traduir en arquitectura unes «formes vives, orgàniques i molt lligades al món natural».
És a la Sagrada Família on, al seu parer, més s'ha tensionat la recepció de Gaudí. Les desqualificacions que han titllat el temple de «pastitx» o de «mona de Pasqua» «neixen de no penetrar en el sentit de l'obra», respon: «Moltes vegades es jutja només l'aparença externa sense preguntar-se què significa cada element. Gaudí no col·locava res de manera arbitrària». El que més el preocupa és la deriva cap al «parc temàtic»: si la basílica queda reduïda a icona turística i a lloc per a la selfie, «es trairà la seva raó de ser». Dels afegits com l'estrella il·luminada o el futur mirador de la torre de Jesucrist en reconeix l'atractiu, però els considera «aspectes secundaris, no essencials», i tem que la visita es converteixi en una «cursa per la foto».
"Jo prefereixo una pedagogia de l'astorament i la contemplació; a mi em basta la planta baixa i la cripta"
Almuzara defensa que la continuïtat de les obres respecti l'ordre general que Gaudí va deixar definit —tres façanes i no quatre, divuit torres i no més— i recorda que l'arquitecte «va actuar amb intel·ligència estratègica» aixecant primer la façana del Naixement, sabedor que no veuria acabat el temple. Matisa, a més, que «acabar» la basílica no és una idea simple: encara hi faltarien capelles —de les set previstes només tres estarien enllestides—, capelles del claustre i accessos secundaris, perquè «la finalització monumental del gran volum no equival a la consumació integral del programa gaudinià». El 2025, any en què es va col·locar la primera peça de la creu de la torre de Jesucrist, el temple va batre el seu rècord històric amb 4.877.567 visitants. Davant d'aquestes xifres, qui des del 1992 impulsa la causa de beatificació de l'arquitecte torna a posar l'accent en allò que considera essencial: un temple aixecat per al culte i per a la trobada amb Déu.