Com era Gaudí? El seu caràcter, la seva fe i la seva manera de treballar, segons José Manuel Almuzara
«Diria que Gaudí no és una figura “gairebé espiritual”, sinó totalment humana i espiritual alhora. Vivia en unitat allò humà i allò diví.»
José Manuel Almuzara és arquitecte, presideix des del 1992 l’associació pro beatificació d’Antoni Gaudí i és autor de «Gaudí, l’arquitecte de l’ànima». Fa més de trenta anys que explica qui era Gaudí: com va ser la seva infància, quin caràcter tenia, com treballava i com vivia la seva fe. Aquesta pàgina recull el que ha dit en entrevistes i xerrades i el que ha escrit, amb les seves pròpies paraules i la font de cada cita.
Com era com a persona?
A RPA, la ràdio pública d’Astúries, Almuzara començava pel nom:
«Antoni significa, en la llengua romana, el qui s’enfronta a l’adversitat. Gaudí és gaudir i Cornet és cor i net.»
En el seu article «Trobades amb Gaudí en temps de “pandèmies”» repassa les adversitats de la seva vida:
«La vida de Gaudí va transcórrer entre malalties, la mort prematura dels éssers estimats (als 27 anys ja havia perdut la mare i els seus quatre germans), pandèmies, la Primera Guerra Mundial, enveges, calúmnies, incomprensions i burles.»
A l’entrevista que va concedir a El Faro de Melilla el gener del 2026 el descrivia així:
«Crec que Gaudí és conseqüent amb el que pensa, i viu tenint en compte aquests pensaments: personals, socials, culturals, religiosos, i posant en pràctica els dons rebuts, sentint-se un instrument, un col·laborador en la creació divina.»
I a La Tribuna, el juny del 2026:
«Un home enamorat de la seva feina i de Déu, que no va fer una escissió entre la consciència humana i la divina.»
El 2003, l’agència Veritas li va preguntar què era el que més l’havia impressionat de la personalitat de Gaudí. La resposta començava així:
«La seva dedicació a la feina i el seu servei als altres i a Déu.»
A Ràdio 4, de RNE, tornava sobre aquesta idea el juny del 2026:
«Jo crec que Gaudí, després de tot el que he sentit, seria un potencial de la cultura del servei. Si tu serveixes, el feliç és l’altre, perquè ho fas pensant en l’altre.»
Es va enamorar mai?
Sí, i més d’una vegada, segons explicava a RPA:
«A vegades dic, mig en broma, mig seriosament, que es va enamorar diverses vegades, i les noies totes li van dir que no. Tampoc és que sembli que fos gaire lleig, ros, amb els ulls blaus, no sé, bé, millorant els presents.»
En l’especial de La 1 de TVE del 10 de juny de 2026 li van demanar detalls, i va explicar la història del primer d’aquests amors:
«Ell fa la [Cooperativa] de Mataró entre els primers projectes, 1878, just acaba la carrera. I llavors allà coneix la Pepita Moreu, famosa, eh, tres germanes, i llavors, eh, el convidaven a dinar i ell va trigar molt a dir: “T’estimo, et vull”. Perquè ella ja estava compromesa [...]. I bé, però aquest, aquest amor sempre el va tenir allà, però molt com a cavaller, no va lluitar per ella, perquè estava compromesa amb un altre, oi?»
I va continuar:
«Després es va enamorar d’una altra, diuen que, que es va fer monja. Llavors, és clar, eh, la tercera també.»
En el mateix programa també li van demanar l’anècdota dels fideus a la barba:
«Imagina’t Gaudí amb la seva barba i que hi tens el possible amor i tu que ets una dona fina, elegant, eh? Doncs és clar, hi veus uns fideus, eh, et pot fer rebuig, oi? Bé, és una anècdota que expliquen.»
Com van ser la seva infància i la seva joventut?
A RPA explicava així els seus primers anys:
«I des de ben petit, doncs, ell no pot anar a l’escola perquè té uns dolors físics molt greus, i la seva mare el porta damunt d’un burret a una casa de camp que tenien a prop de Reus, a Riudoms, i allà ell, doncs, contempla la naturalesa, aquella que dirà sempre que serà la seva mestra. No pot jugar amb els nens, no pot saltar, córrer, etcètera, i bé, això li va servir per tenir, com ell mateix deia anys després, esperit d’observació.»
A TVE recordava els seus anys d’estudiant:
«I quan era estudiant, va haver de treballar per pagar-se els estudis i va treballar per a Francesc de Paula del Villar. [...] Amb el primer, d’estudiant, va anar a, a Montserrat i va fer els plànols, però els va signar l’altre perquè no era estu-- no era més que un estudiant.»
Quin caràcter tenia?
A RPA li van preguntar per la imatge de Gaudí com a home solitari. Va respondre:
«Potser buscaria la solitud en moments oportuns, com a nosaltres també ens convé a vegades estar en la solitud, contemplar el mar o el piular dels ocells, com deia Gaudí. Bé, doncs això a vegades és bo estar sol, i però això no vol dir que un sigui doncs una persona poc amigable, no. Realment Gaudí s’ocupava, per exemple, dels seus treballadors. [...] I això és un home, doncs no és un home solitari, a qui no importin gens els altres, sinó al revés. Volia que la feina fos millor, i per això has de conèixer bé els éssers de la creació, també els animals, les plantes, però sobretot els éssers creats pel que fa a les persones.»
En la mateixa conversa va parlar del mal caràcter de Gaudí:
«Ell deia que lluitava contra tot per ser millor, però en una cosa, en una cosa ell mateix deia que no, que no semblava que la guanyés, i era en el seu mal caràcter a vegades, oi? Jo crec que també a vegades, és la meva opinió, quan un s’exigeix molt i exigeix, a vegades pot semblar que tinguis mal caràcter i no estimis aquella persona.»
Per explicar aquesta exigència va recórrer a dues escenes esculpides al Portal del Roser, a la Sagrada Família:
«Perquè Gaudí estima la gent i sap que en la nostra vida hi ha temptacions. [...] Allà Gaudí no decideix per tu ni per mi. Què fa Gaudí? Aquestes escultures miren una dona que porta als braços un nen. Ves, si és Maria, i el nen és Jesús. Bé, doncs això és Gaudí. [...] I això, Gaudí, doncs a vegades aquest mal caràcter pensava, perquè feia repetir les coses diverses vegades, per què? Perquè volia la perfecció, volia que allò fos el millor possible.»
Com treballava?
A la COPE li van preguntar quines qualitats admira més de l’arquitectura de Gaudí, de professional a professional. Va respondre:
«Deia Gaudí que la feina és fruit de la col·laboració i s’ha de basar en l’amor. [...] Ell com a arquitecte, igual que qui dirigeix una orquestra, ha de saber dirigir. Llavors, ell deia: Pedro, fes això. Andrés, fes això. Raimundo, no mengis tant, que petaràs i cauràs de la bastida. Això era Gaudí. [...] Perquè deia Gaudí també, cosa que també m’ha servit molt com a arquitecte, que per fer bé les coses primer cal estimar-les i després la tècnica.»
A «Trobades amb Gaudí en temps de “pandèmies”» recull per extens aquella frase de Gaudí sobre la feina:
«Gaudí s’ocupava dels seus obrers, tant en l’aspecte professional com en la seva vida personal: “La feina —comentava— és fruit de la col·laboració, i aquesta només es pot basar en l’amor. L’arquitecte ha de saber aprofitar el que saben fer i el que poden fer els operaris. S’ha d’aprofitar la qualitat preeminent de cadascú. És a dir: integrar, sumar tots els esforços i allargar-los la mà quan s’encallin; així treballen a gust i amb la seguretat que dona la plena confiança en l’organitzador. A més, cal recordar que no hi ha ningú inútil, tots serveixen (encara que no tots amb la mateixa capacitat); la qüestió és trobar per a què serveix cadascú”.»
En el mateix article explica com el veien els seus col·legues:
«Els seus mètodes d’organització van despertar curiositat i els col·legues de la ciutat van començar a criticar-lo i a veure’l com a “desitjós de singularitzar-se”. Alguns d’aquests col·legues enviaven els seus encarregats d’obres a la Sagrada Família a treballar d’incògnit per a Gaudí i finalment decidien quedar-se amb ell; d’altres plegaven de les seves constructores i demanaven feina a Gaudí per aprendre, desitjosos de perfeccionar-se professionalment.»
I explica fins on arribava la seva feina en cada encàrrec:
«Gaudí va tenir des dels seus inicis un concepte global de l’arquitectura o, més exactament, de la creació artística, avançant-se diverses dècades a Gropius i als seus companys del Bauhaus. Per a ell la tasca, la responsabilitat de l’arquitecte amb el seu client, començava amb el projecte i la direcció d’obra, i acabava en el moment en què l’immoble estigués totalment decorat. Així s’expliquen la multitud d’estris —cadires, llibreries, canelobres, etc.— que Gaudí va projectar i la construcció dels quals va dirigir personalment quan no els va confeccionar amb les seves pròpies mans.»
A El Faro de Melilla li parlava de la seva exigència:
«Gaudí era un enamorat de la seva feina, amb una exigència personal creixent que transmet als seus col·laboradors, cerca la perfecció, la bellesa, l’originalitat de tornar a l’origen, en una paraula, la glòria de Déu.»
A RPA posava l’exemple dels materials de Lleó:
«Quan va a Lleó, a la Casa Botines, doncs utilitza els materials propis de la zona, perquè utilitzant els materials, els mitjans disponibles, com deia ell, doncs això, l’edifici té caràcter, té dignitat.»
A la COPE, davant de la façana de la Casa Milà, explicava com aprofitava el que altres haurien llençat:
«I està fet amb deixalles, és a dir, Gaudí va ser un pioner del reciclatge, de la sostenibilitat. Igual que a la Casa Batlló i en altres llocs, si hi ha, per exemple, unes ampolles que es trenquen, no ho llencis. Gaudí ho utilitza [...] perquè Gaudí sabia fer bellesa a través del que és inservible, diguéssim.»
A Metrópoli Abierta, del grup El Español, li deia l’abril del 2026:
«Moltes vegades es jutja només l’aparença externa sense preguntar-se què significa cada element. Gaudí no col·locava res de manera arbitrària.»
I a RPA ho aplicava a una obra concreta:
«Però, què és el que és important per a mi? L’essencial. O sigui, què vol dir? Per què i per a què? Com dic al llibre, oi? Per què i per a què està fet això així? [...] Per què i per a què hi ha 5 línies horitzontals de flors, de gira-sols, a El Capricho de Comillas? Per què n’hi ha 5? Ah, és que és la música!»
Què va aprendre de la naturalesa?
A RPA, Almuzara situava ja en la infància de Gaudí a Riudoms el seu contacte amb la naturalesa, «aquella que dirà sempre que serà la seva mestra». El 2003, l’agència Veritas li va preguntar per què diria que Gaudí és un arquitecte genial:
«Ha sabut descobrir, a través d’una detinguda, profunda i intel·ligent observació de la naturalesa, els models, les formes, les lleis que el Creador ens ha llegat, per, col·laborant amb Ell, construir uns edificis singulars. A més, servint-se dels estils històrics, Gaudí en corregeix els defectes, és evolucionador i innovador.»
En la mateixa entrevista li van demanar que interpretés la frase de Gaudí «l’originalitat consisteix a tornar a l’origen»:
«Puc donar la resposta del mateix Gaudí, que va recollir el seu deixeble Isidre Puig Boada: “La creació continua incessantment per mitjà dels homes, l’home no crea: descobreix i parteix d’aquest descobriment. Els qui busquen les lleis de la naturalesa per formar noves obres col·laboren amb el creador; els copistes no col·laboren. Per això l’originalitat consisteix a tornar a l’origen”.»
I quan li van preguntar per què Gaudí pot ser un exemple per als cristians, també va començar per la naturalesa:
«Gaudí, a través del seu amor a la naturalesa, de l’estudi de les seves formes, de l’ordre i de la bellesa, ens porta a Déu creador. A través de la seva vida de treball intens, de sacrifici, d’humilitat; a través de la seva vida de pietat i del seu amor a l’Eucaristia, a la Passió de Jesucrist i a la Mare de Déu, ens porta a Déu redemptor i santificador.»
A la COPE, el juny del 2026:
«Gaudí fa una arquitectura que és bellesa, i també en l’arquitectura actual molts arquitectes del món tenen en compte el seu mestratge, basat en la naturalesa, i la naturalesa és per a tothom, siguis creient o no creient, d’un país o d’un altre.»
Com vivia la seva fe?
A RPA, Almuzara recordava unes paraules que recull Ràfols, el primer biògraf de Gaudí:
«Però darrere Gaudí deia, i així ho reflectia Ràfols, Gaudí, vist des de fora de la fe, serà sempre incomprensible. Podem estudiar un aspecte, però no la seva síntesi, i és el que ens deia Ràfols, que va ser el primer biògraf de Gaudí.»
A El Faro de Melilla descrivia la seva vida de pietat:
«Gaudí practicava les virtuts i la vida de pietat: “La vida és una batalla, per combatre cal força i la força és la virtut, que només se sosté i augmenta amb el conreu espiritual, és a dir, amb les pràctiques religioses”. Per tant, com a coneixedor d’aquesta realitat, freqüenta els sagraments, té direcció espiritual, resa el rosari, llegeix l’Evangeli, visita els malalts, fa almoina, se sotmet a penitències severes.»
El 2003, l’agència Veritas li va preguntar si l’Evangeli era la principal font de la seva religiositat:
«Sí, però no només l’Evangeli, també els llibres de la litúrgia, el missal romà, etc. Gaudí deia que “l’home sense religió era un home disminuït espiritualment, un home mutilat”.»
I va continuar amb un detall de la seva jornada:
«A més, segons Gaudí “La vida és amor i l’amor és sacrifici. El sacrifici és l’única cosa realment fructífera”. Per posar en pràctica aquest ideal Gaudí practicava les virtuts, anava a missa, freqüentava els sagraments i resava cada dia a la cripta de la Sagrada Família, abans de començar a treballar.»
Sobre la Mare de Déu, en l’especial de TVE:
«Gaudí era, és, eh... era un home enamorat de la Mare de Déu de Montserrat. Fins i tot va pertànyer a la Lliga Espiritual de Montserrat.»
Davant de la Casa Milà, a la COPE, explicava què li falta a aquest edifici:
«Aquesta jo l’anomeno l’última obra civil de Gaudí, i li falta precisament l’última pedra, que és la que dona sentit, deia Gaudí. Un arquitecte es va trobar amb Gaudí i li va dir: jo no dormiria tranquil si, havent fet aquesta obra increïblement complexa de fonaments, d’estructura. I Gaudí li va contestar: doncs jo tampoc no dormiria tranquil si sé per endavant el que dona, que no puc posar el que dona sentit, i és la Mare de Déu.»
Sobre la creu, a RPA:
«Però ell sempre, jo crec que també per això posa la creu en molts dels seus edificis, perquè creu que per seguir Crist, doncs això, cal seguir, com ell ens deia, amb la creu, oi? Aquella creu que és, doncs, somriure encara que no en tinguis ganes, visitar un malalt, tirar endavant malgrat tot, com es diu, etcètera.»
A «Trobades amb Gaudí en temps de “pandèmies”» recull com afrontava el que li anava passant:
«Deia Gaudí: “Tot el que he fet depèn de les circumstàncies; si venen bé, per acomodar-m’hi, i, si malament, per lluitar; sempre serveixen; són les manifestacions de la Providència”.»
I a la COPE explicava què vol dir que l’Església l’hagi declarat venerable:
«El papa Francesc, el 14 d’abril de 2025, va declarar Gaudí venerable. Això vol dir que l’Església, amb el Papa al capdavant, reconeix les virtuts viscudes en grau heroic per Gaudí.»
Què feia amb els diners?
A «Trobades amb Gaudí en temps de “pandèmies”» escriu:
«Davant la manca de diners per a la construcció de la Sagrada Família (obra en què va treballar més de quaranta anys, els darrers dotze de manera exclusiva), sortia a aconseguir donatius, almoines per a la construcció del Temple Expiatori i per pagar els seus operaris.»
A TVE explicava com va acabar un judici que va guanyar:
«Van acabar en un judici i el senyor Gaudí, el, el, el jutge li va donar la raó de cent seixanta mil pessetes, però ho va donar als pobres, perquè ell deia que hi anava, no per la pela, que per a un català és com molt... Però ho dic amb afecte, eh? Eh, sinó que hi anava per la justícia.»
A la revista ESSENCEmag li recordava una frase de Gaudí:
«Deia que “les coses profitoses no es fan de cara a la retribució”.»
A l’entrevista de l’agència Veritas del 2003 ho relacionava amb la Sagrada Família:
«Em fixaria en un detall: a les columnes dels finestrals dels murs laterals de la Sagrada Família, Gaudí va col·locar les inscripcions “or, encens i mirra” relacionant-les amb l’almoina, la pregària i el sacrifici. Seria una manera de resumir molt breument el missatge de Gaudí: amb pregària, sacrifici i almoina aixequem el temple material, la Sagrada Família, i el temple personal.»
I a El Faro de Melilla li citava la frase de Gaudí sobre el sacrifici:
«Gaudí practicava i defensava el sacrifici: “La vida és amor i l’amor és sacrifici. El sacrifici és l’única cosa realment fructífera. La causa de l’avenç espiritual i material dels ordes religiosos, de les llars, és que se sacrifiquen tots els seus membres en bé del conjunt”.»
Com van ser els seus últims dies?
A la COPE explicava per què va deixar la Casa Milà:
«Al final Gaudí, cansat de batalletes, se’n va a la casa, de la Casa Milà, se’n va a la Sagrada Família, i allà acaba els seus 12 anys acabant el que serà la seva obra magna.»
El 2003, a l’agència Veritas, li explicava el que la Sagrada Família va significar per a Gaudí:
«Des de finals del 1883 fins al dia de la seva mort, el juny del 1926, Gaudí va treballar a les obres del Temple de la Sagrada Família, per tant, són molts anys en la construcció d’aquest projecte. A la Sagrada Família Gaudí va trobar la millor i més completa manera de servir Déu i els altres. Deia: “L’Església no para de construir i per això el seu cap és el Pontífex, que vol dir que fa ponts. Els temples són ponts per arribar a la Glòria”.»
En l’especial de TVE, en directe:
«I acabem de veure una escena d’un lloc on va viure Gaudí els últims mesos de la seva vida, les dependències parroquials per on el papa entrarà a la cripta. I, eh, bé, és molt emocionant perquè allà Gaudí, des de l’octubre del 1925 fins al dia de l’accident, doncs hi va estar vivint.»
A la COPE recordava el dia de l’accident:
«El 7 de juny de 1926 era dilluns. Gaudí sortia de treballar dient: Vicente, demà vine d’hora que farem coses molt boniques, per fer un simple llum. Aquell dia l’accident li va causar, 3 dies després, la mort.»
I a TVE llegia en aquelles dates els tres grans amors de Gaudí:
«El 7 de juny de 1926, el dia de l’accident, era dilluns. Aquell accident porta Gaudí a patir el dolor i la mort tres dies després. Per tant, a mi em porta a la creu, una cosa que Gaudí sempre va posar a les seves obres, també civils. El dijous era 10 de juny, un dia com avui del 1926. El dijous els catòlics el dediquem a l’eucaristia. Gran amor de Gaudí a l’eucaristia, com aquí podem veure que hi ha un pelicà, entre altres coses. [...] I el 12 de juny era dissabte. El dissabte ens porta a Maria. Per tant, els tres grans amors de Gaudí, així ho resumeixo: la creu, l’eucaristia i Maria.»
D’on surten aquestes paraules
A «Trobades amb Gaudí en temps de “pandèmies”», Almuzara explica com va començar la seva relació amb Gaudí:
«I per què és Gaudí a la meva vida? Tot va començar a mitjan anys setanta. Amb motiu de fer un treball a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona, encarregat pel meu professor Juan Bassegoda Nonell, vaig conèixer l’arquitecte Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí i encarregat del projecte i la direcció de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, juntament amb l’arquitecte Isidre Puig Boada, a qui vaig conèixer poc temps després.»
A la COPE, el juny del 2026, resumia el que va venir després:
«Em vaig anar enamorant primer de l’arquitecte i mai no vaig deixar d’entusiasmar-me davant no solament l’arquitecte, sinó l’home i el cristià que hi havia al darrere. I de fet tinc la sort d’haver-hi estat tants anys i descobrir que Gaudí atrau, impacta i converteix.»
I el juliol del 2026, en una conversa en línia amb el cercle il Baglio de Cefalù, a Sicília:
«Em vaig adonar que Gaudí doncs era una cosa més que un arquitecte, era un home que a través de la seva obra, de la seva arquitectura, del seu mètode de treball, de la seva vida, ens podia ajudar a la trobada amb Déu, que eren pedres vives.»
Les cites d’aquesta pàgina provenen d’aquestes entrevistes, xerrades i escrits de José Manuel Almuzara:
- COPE, «La Tarde», entrevista de Pilar García Muñiz, 10 de juny de 2026: l’entrevista en aquest web · àudio.
- TVE, La 1, especial «El papa León XIV, en España», en directe, 10 de juny de 2026: la intervenció en aquest web · vídeo 1 · vídeo 2.
- RPA, «Un buen día para viajar», amb Pablo Vázquez, 12 d’abril de 2026: l’entrevista en aquest web · àudio a RPA.
- El Faro de Melilla, entrevista de Miriam Lafuente, 31 de gener de 2026: en aquest web · l’entrevista completa (PDF).
- «Trobades amb Gaudí en temps de “pandèmies”» («Encuentros con Gaudí en tiempos de “pandemias”»), article de José Manuel Almuzara (desembre del 2020, actualitzat el febrer del 2025): llegeix l’article.
- La Tribuna, entrevista de J. Villahizán (agència SPC), 17 de juny de 2026: en aquest web.
- ESSENCEmag, 6 de juny de 2026: en aquest web.
- Metrópoli Abierta (El Español), 4 d’abril de 2026: en aquest web.
- RNE Ràdio 4, juny de 2026: en aquest web.
- Conversa en línia amb el cercle il Baglio de Cefalù, 29 de juliol de 2026: en aquest web · vídeo.
- Entrevista de l’agència Veritas «El amor de Gaudí por la naturaleza nos acerca a Dios» («L’amor de Gaudí per la naturalesa ens acosta a Déu»), Barcelona, 25 de maig de 2003, difosa per ZENIT.